Aquest és l’article que vam publicar fa uns dies a la secció “EN OFF” d’ESCENA FAMILIAR, el portal d’espectacles familiars de Catalunya impulsat per la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics).
Tots els nens i nenes tenen por i, molt sovint, les mares i els pares no sabem quines respostes donar als nostres fills i filles. A partir d’aquesta premissa vam començar a pensar un espectacle on es presentés la por d’una manera ben natural i, sobretot, on des del primer moment no es negués l’existència de la por (allò de “la por no existeix” és mentida!).
Retornant a la nostra infància vam recordar la por a la solitud, la por als sorolls estranys, la por a la foscor o la por del monstre esgarrifós que s’amaga dins de l’armari. Totes aquestes pors surten al nostre espectacle i en Pere, el titella protagonista, és qui les pateix.
Des del primer moment teníem molt clar que havia de ser un titella qui visqués totes aquestes pors, perquè els més petits s’hi veuen més identificats. I la Lluna l’acompanya en la lluita contra les pors amb jocs, històries i molt d’humor; tot i que ella també en té (justament per mostrar que els grans també tenim por).
I és que la por és una emoció adaptativa que serveix per avisar-nos d’un possible perill. El més important és aprendre a identificar-la, entendre-la i saber quin és el seu origen. I com es fa això? Demostrant als nens i nenes que entenem com se senten, parlant-ne obertament, explicant que no passa res si un té por i fent coses junts per sentir-nos alleugerits.
El treball de recerca i documentació es va fer des d’un punt de partida científic (una de les membres de Tanaka és psicòloga) i després vam transportar tot el que havíem après al codi teatral. Calia fer-ho senzill, fàcil, proper i sobretot que el públic fos clau per superar les pors que es van succeint.
Ja fa uns quants anys que NO TINC POR gira pels escenaris i la resposta és fantàstica. Els pares i mares ens vénen a agrair que tractem aquest tema que tant els preocupa i que els donem eines per a acompanyar els menuts a portar-ho millor. Els més petits perden el respecte cap a aquest sensació i s’ho miren d’una altra manera. I tan petits com grans riuen amb les aventures d’abans d’anar a dormir mentre descobreixen tot el que té de bo la nit.