Ja és estiu i els petits de casa estan emocionats pel munt d’activitats que els esperen. Somien en anar al casal d’estiu a fer natació i excursions a la muntanya o de colònies a practicar el seu esport preferit i fins i tot a l’estranger per aprendre un idioma.
Tot això mentre els pares segueixen amb la seva jornada de vuit hores treballant per poder pagar totes aquestes activitats. Els que no s’ho poden permetre, que en són molts, faran trencaclosques amb la família i coneguts per “endollar” les criatures i no deixar-les a casa. Des d’aprofitar les vacances al càmping dels tiets perquè els fills visitin els cosins, fins a demanar als veïns que se’ls emportin a la piscina municipal. I la solució guanyadora és: deixar-los amb els avis! (visca els avis, els grans salvadors… i això ens fa pensar que es mereixen una entrada al nostre blog).
Mares i pares, o més ben dit, heroïnes i herois, fan impossibles per saber què fer amb les criatures mentre no els arriben les vacances. I és que a mitjans de juny molts nens i nenes ja fan jornada intensiva, i des del dia ja han acabat l’escola. Aquest és un problema que any rere any preocupa a mares i pares, i els fa invertir molts diners, però que sembla que per Ensenyament no és prioritari. Ens podem fer moltes preguntes: La jornada laboral s’adequa als horaris escolars? Són massa llargues les vacances d’estiu dels nostres fills? És bo que els omplim l’agenda d’activitats extraescolars per compensar l’escassa flexibilitat laboral dels adults? Segur que teniu molt a opinar i ens agradaria que diguéssiu la vostra aquí mateix. Nosaltres no us ho podrem solucionar, però us desfogareu una mica.
Mentrestant seguiu fent cabrioles, tombarelles, equilibris i la vertical pont per aconseguir superar almenys aquest estiu. Els del Cirque du Soleil no són res comparat amb els pares i mares d’aquest país. Els autèntics trapezistes, funambulistes, forçuts i malabaristes de la vida sou vosaltres! I us mereixeu un aplaudiment!