Castanyada, Halloween i el Día de los Muertos.

Castanyada, Halloween i el Día de los Muertos.

Sigui celebrant Tots Sants, Halloween o el Día de los Muertos, l’1 de novembre recordem els difunts a tot el món.

Aquesta tardor està una mica boja, i tot i que fa quatre dies anàvem amb màniga curta i les fulles dels arbres encara són ben verdes, ja comença a fer fred. Hem desat les sandàlies per l’estiu que ve i hem tret l’abric que no vam recordar portar a la tintoreria l’any passat, però és igual, ja el portarem l’any vinent.

I amb aquest desgavell de canvi climàtic o de tortura dels mitjans de comunicació, el que ens fa situar millor a les dates que marca el calendari és l’olor de castanyes que surt de les paradetes de la plaça de prop de casa. I és que s’acosta el 31 d’octubre i aquí a Catalunya celebrem la Castanyada i mengem castanyes, moniatos i panellets, acompanyats de moscatell. L’endemà, és el dia de Tots Sants i recordem els avantpassats com a molts llocs de cultura cristiana, i el dia 2 de novembre, encara que ho haguem oblidat, és el dia dels Morts o dels Difunts (la creença tradicional és que l’1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius).

Però hi ha d’altres tradicions que estan guanyant la batalla, com el conegut Halloween d’origen anglosaxó i que, siguem sincers, als nens i nenes els sembla més divertit que una castanyera de negre venent castanyes. En aquesta lluita avui no hi entrarem, però ens resistirem a perdre les nostres tradicions, això si.

Una de les festes que més ens agrada és la del Día de los Muertos que es celebra a Mèxic i alguns països de l’Amèrica Central, i que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’origen d’aquesta celebració és anterior a l’arribada dels espanyols i es basa en el destí que tenen les ànimes dels difunts marcat pel tipus de mort que van patir i el seu comportament en vida. Crida molt l’atenció els colors i formes que utilitzen per honrar els avantpassats, molt diferents als tons foscos i fúnebres de la nostra cultura. Allà munten uns altars preciosos on hi posen els plats culinaris preferits del difunt i ho acompanyen de flors, papers de colors, espelmes, calaveres de sucre i cremadors d’encens. També són típics els cranis estampats i les calaveres vestides de manera elegant i pomposa: a alguns els pot semblar tètric veure aquest munt de calaveres somrients i a d’altres els ajuda a veure la mort d’una manera menys dramàtica. El que està clar és que no deixa indiferent a ningú, i segur que va inspirar a Tim Burton per crear els personatges de les seves pel·lícules “Malson abans de Nadal”, “La núvia cadàver” o “Frankenweenie”.

No sabem si ets dels que fan panellets en família, expliquen el conte de la castanyera i veuen moscatell fins a caure rodons, o si ets dels que veuen pel·lícules de por, pinten ulls a una carabassa i van per les cases demanant caramels, o potser dels que preparen un altar multicolor, mengen el “pan de muerto” i es disfressen de calavera; l’important és que gaudeixis de la festivitat d’aquestes dates i si s’escau, tinguis un moment per recordar aquells que ens han deixat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *