El 27 de març es celebra el Dia Mundial del Teatre. I ja saps que els del món de la faràndula estem bastant emprenyats. Podríem aprofitar el blog per vomitar totes les injustícies que ens devoren cada dia (i això ens fa pensar en quan es celebrarà el Dia Mundial de l’Autònom), però no ho farem!
Podríem parlar de l’IVA cultural més alt d’Europa, de la insensibilitat del senyor Wert, de la necessitat de dignificar la professió, de la injusta Llei del Mecenatge, de la dictadura de l’SGAE i de les lleis inventades per a grans empresaris que poc tenen a veure amb la cultura i que només afavoreixen en David Bisbal i quatre súper estrelles més. Bé, sense voler-ne parlar, ja ho hem fet…i és que no ho podem evitar!
Però farem un esforç i escriurem quatre ratlles sobre aquest bonica professió. Què és el teatre?
El teatre és emoció, és comunicar, és imaginar.
El teatre és de vital importància per a desenvolupar-nos quan som infants i per a seguir sentint-nos vius durant l’edat adulta, quan ens sembla que ho sabem tot i ho hem viscut tot, però no és així.
El teatre ens ajuda a viure en comunitat, a entendre els sentiments i a entendre el món.
El teatre és una finestra a nous móns, és un joc dels somnis amb la realitat.
I que és el teatre en el nostre dia a dia? Doncs per començar és el que ens posa un plat a taula i ens paga les nòmines. I tot i que aquest comentari és massa terrenal després de l’exposició sentimental que acabem de fer, estem orgulloses de poder-ho dir. Però a part de tenir les panxes plenes (conservant el tipet), aquesta professió ens aporta una infinitat de coses. A través dels espectacles vivim vides molt diferents, viatgem a països llunyans i podem dir coses que mai s’atrevirien a dir ni l’Elsa ni l’Ariadna. És com quan jugàvem de petites a “papes i mames”, “a fer de profes”, a sèries com “V” o a “vale que tu ets un dolent i jo salvo el planeta?”. Ens inventàvem històries, repartíem els personatges, fèiem servir les nines de companyes d’aventures i ens ho passàvem pipa! Doncs ara, als nostres 30 i pico (30 i pocs, eh!) fem el mateix, potser amb una mica més de professionalitat, però utilitzant la mateixa dosi d’imaginació.
El teatre ens permet seguir sent unes nenes, almenys unes hores al dia. La vida ja ens posa al nostre lloc, batallant contra les dificultats, responent com a adultes als conflictes i prenent responsabilitats. Tanaka i la nostra vocació ens dona permís per no créixer i per seguir fent el que més ens agrada: jugar, crear, inventar, imaginar i somiar!