Segur que coneixes la Llegenda de Sant Jordi. De fet és força senzilla. Un drac amenaça la Vila de Montblanc, li donen animals per menjar, però no hi ha manera de saciar-lo. Li donen persones per calmar-li la gana i un dia per sorteig li toca ser la víctima a la filla del Rei. La princesa s’hi acosta però en aquell moment apareix un cavaller que venç el drac. De la sang del drac en surt un roser i Sant Jordi regala una rosa a la princesa.
Aquesta informació la tenim tots molt clara. Però hi ha moltes preguntes que han quedat sense resposta.
Primer de tot, no sabem la ubicació exacte dels fets. Uns diuen que Sant Jordi és català, altres diuen que és anglès, i també d’Etiopia, Georgia, Bulgaria, Portugal, etc. Encara no s’ha trobat enlloc la documentació del sospitós.
Si ens centrem en la investigació dels fets aquí a Catalunya, concretament a La Vila de Montblanc, diferents testimonis sostenen que l’escenari del crim fou en un dels portals de la muralla del poble. Han passat tants anys que no s’han trobat proves de cap dels involucrats en el succés: ni rastres de sang, ni l’arma del crim, ni petjades, ni cap esquinç de roba de la princesa. I per tant, des de criminalística no tenen suficient material per avançar en el cas.
Tampoc sabem quina relació tenien el Rei i la seva filla, i per això tenim diferents hipòtesis. Realment es va fer un sorteig davant de notari? El sorteig estava trucat? El pare va plorar i va suplicar perquè no s’emportessin la princesa o, com s’explica en altres versions, va entregar la seva filla amb valentia i enteresa? Quin pare faria això últim? També podem pensar si la filla n’estava tipa de la vida de palau i les pressions de ser de la reialesa i va maquinar per ser l’escollida.
Si avancem en el cas, també desconeixem quin era el mòbil del crim per al cavaller Sant Jordi. Potser ja coneixia la princesa i davant la impossibilitat de mantenir-hi una relació amb el consentiment del pare va planificar l’assassinat del drac. Els dos enamorats també podrien haver preparat clandestinament una estratègia perquè el cavaller quedés com un heroi i el Rei hagués d’estar-li agraït eternament.
I finalment, com s’explica que de la sang del drac en sortís un roser? La probabilitat que d’un fluid humà en germini un vegetal és nul·la, però milers de persones sostenen aquesta teoria i generació rere generació segueixen alimentant la fantasia regalant una rosa a la persona estimada per recordar els fets que ens ocupen.
Com que el resultat fou l’aniquilació del drac que amenaçava Montblanc, totes aquestes anàlisis evolutives no es van dur a terme i el cas va quedar tancat per sentència.
Uns quants segles més tard aquesta llegenda s’explica a les escoles, se’n fan contes, es representa al teatre i ningú es pregunta què va passar en realitat. Potser no interessa la veritat i el que es desitja és viure històries màgiques i festes tan especials com la de la Diada de Sant Jordi, sobretot en els temps tan avorrits i grisos que ens obliguen a viure. Nosaltres, però, continuarem amb la investigació.