El setembre és un mes de ruïna total: comprar el material escolar suposa una despesa familiar difícil de gestionar i de pair.
Aquests dies veiem anuncis per la tele de nens i nenes saltant bojos d’alegria estrenant el material escolar com si els plastidecors o el retoladors que estrenen portessin alguna substància sospitosa. Però la frase “La vuelta al cole” produeix uns efectes adversos en les seves mares i pares, i en aquest cas són ben reals: cares desencaixades, cabells de punta, lleu tic a la cara, ulls plorosos, espasmes, taquicàrdies i asfíxia.
I això passa perquè les famílies s’enfronten a una tornada a l’escola que aquest any es xifra en 640 euros per alumne en els centres públics, 1.000 euros en els centres concertats i més de 1.400 euros en els centres privats. La major part de la despesa es destina als llibres de text, però també hem de comptar amb materials com llibretes, fulls, colors, bolígrafs, estoig, motxilla, bata o uniforme, equip per classe d’educació física, etc. i un ordinador portàtil en el cas dels alumnes de secundària.
Mentre els ministre d’Educació actual encara es mira les fotos de les vacances de luxe que s’ha marcat aquest estiu i l’ex-ministre Wert somia en les vacances que li queden la resta de la seva vida amb el sou vitalici que rebrà, les mares i els pares juguen a fer malabars amb l’economia familiar. I en un moment de desesperació poden arribar a plantejar-se posar els fills a règim durant el mes de setembre per recuperar-se econòmicament. Però és clar, no els podem donar pa amb oli per sopar cada dia, perquè sabem que l’alimentació és encara més important que l’educació.
Hi ha diferents ajuts com beques de menjador, vals per a la compra de llibres o per a material didàctic que algunes famílies poden sol·licitar, però no tothom se’n pot beneficiar. També hi ha centres escolars que han trobat solucions com per exemple muntar fires de compra-venta de llibres de segona mà. Aquesta és una bona iniciativa ja que permet no només estalviar diners sinó que també fomenta la reutilització i la cura dels materials durant el curs.
Sigui quina sigui la situació econòmica de cada família, està clar que aquest cost per alumne a l’inici del curs és exagerat i ens podríem plantejar si és directament proporcional a la formació que rebran els nens i les nenes. Dubtem que una despesa major per alumne es tradueixi en joves més ben preparats, més intel·ligents o més ben educats, i ens preguntem si estan jugant amb la sensibilitat dels pares i mares, que com és lògic volen el millor pels seus fills. Educació és transmetre coneixements, aptituds i valors a les noves generacions, i per a aconseguir-ho no calen tants estris. Els que manen només recorden l’austeritat quan es tracta de retallar els sous als mestres o augmentar la ratio d’alumnes per aula.
En fi, esperem que superis aquest setembre de la millor manera possible i et desitgem que t’hagis recuperat abans de la següent trompada: el Nadal!
Però per curar-te de l’espant i el disgust, tenim la solució: només cal mirar-te la cara de felicitat del teu fill o filla quan es retroba amb els seus amics el primer dia d’escola. Aquest somriure ho val tot!